Accessibilitat, seus de competició i control efectiu a la Lliga Catalana 2026
Durant les darreres setmanes, l’Associació Discapacitat i Escacs ha comunicat a tots els clubs participants de la Lliga Catalana 2026 l’existència d’un acord excepcional amb la Federació Catalana d’Escacs (FCE), relatiu a l’ús de locals no accessibles com a seus de competició.
Aquest acord —cal dir-ho amb tota claredat— no modifica ni suspèn el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, plenament vigent des del març de 2024, que prohibeix la celebració de competicions oficials en espais no accessibles. El que fa és atorgar una pròrroga excepcional i limitada a la temporada 2026, amb una condició molt concreta:
només es permetrà disputar rondes de la Lliga en locals no accessibles quan aquesta circumstància consti expressament a la fitxa federativa del club, mitjançant la menció literal “No accessible”.
La presumpció d’accessibilitat i el risc real
L’absència d’aquesta indicació implica, de facto, la presumpció que el local és plenament accessible. Ara bé, la FCE ha manifestat que no verificarà ni controlarà la veracitat d’aquestes declaracions.
Aquesta decisió obre la porta a una situació tan previsible com inacceptable:
que algun club no indiqui res, se li permeti jugar de manera automàtica en un local presumptament accessible i, mentre no hi hagi queixes o incidents, no passi absolutament res.
Cal deixar-ho clar: l’absència de queixa no valida l’incompliment.
El silenci no converteix un graó en rampa, ni un lavabo impracticable en accessible.
Davant aquesta realitat, l’Associació actuarà
Davant la manca de control per part de la Federació, l’Associació Discapacitat i Escacs ha pres una decisió inequívoca: dins de les nostres possibilitats, sí que controlarem.
Al llarg de tota la Lliga Catalana 2026, persones vinculades a l’Associació, de manera anònima, assistiran a partides disputades en seus que presentin indicis o sospites d’incompliment, amb l’objectiu de recollir proves gràfiques i documentals de la manca d’accessibilitat, tant en seus habituals com en qualsevol altre local utilitzat durant la competició.
Aquest control:
- no requereix cap queixa prèvia,
- no depèn que es produeixi cap incident,
- i no té com a objectiu assenyalar els clubs, especialment els més petits, que no són responsables de les condicions estructurals dels locals que utilitzen.
Les proves obtingudes, si escau, seran utilitzades per formular denúncies davant els organismes competents, en l’àmbit esportiu, administratiu o de defensa dels drets de les persones amb discapacitat.
Antecedents reiterats i advertiments ignorats
Les preocupacions expressades en aquesta publicació no són especulatives. Es fonamenten en antecedents recents, concrets i degudament comunicats a la Federació.
En particular, consten almenys els següents episodis rellevants:
- Lliga Catalana 2025
Abans de l’inici de la competició, la Federació va ser formalment advertida del canvi normatiu introduït pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya respecte de la temporada 2024.
Tot i aquest advertiment previ, no es van adoptar mesures correctores ni preventives, permetent que durant la Lliga 2025 es produïssin situacions que afectaven directament els drets de jugadors amb discapacitat. - Celebració del Centenari de la FCE
En un esdeveniment organitzat directament per la Federació, cinc jugadors invidents amb llicència federativa vigent no van poder participar per manca de material adaptat adequat.
Es tracta d’una necessitat coneguda, perfectament previsible i tècnicament resoluble en un acte planificat amb antelació i sota responsabilitat directa de l’organització. - Torneig de Sants 2025
En l’edició 2025 del torneig, un jugador amb discapacitat va sol·licitar expressament no ser assignat a una taula fixa, per motius vinculats a les seves necessitats específiques.
Aquesta petició, comunicada prèviament i de manera motivada, no va ser atesa, i el jugador va ser obligat a disputar la competició en una mesa fixa, en contra de la seva voluntat i dels criteris d’adaptació raonable.
La reiteració d’aquests fets impedeix considerar-los com a disfuncions aïllades. Evidencien un patró de decisions i omissions en què les necessitats dels esportistes amb discapacitat són conegudes, però subordinades a criteris organitzatius o de conveniència.
Nota final
Cal deixar constància expressa que la Federació Catalana d’Escacs ha estat degudament informada de tot el contingut exposat en aquesta publicació, mitjançant comunicacions formals prèvies. En conseqüència, no pot al·legar-se desconeixement, error ni manca d’avís previ.
Aquest article no és una opinió improvisada, sinó un posicionament públic basat en fets.
Perquè en drets, com en escacs, no n’hi ha prou amb no perdre.
Cal jugar per guanyar.